3 claus per tenir èxit amb el crowdfunding

No és cap novetat que Internet ho ha revolucionat tot, també la recerca de finançament. Per exemple, ha permès la creació de noves eines com el crowdfunding, finançament col·lectiu d’inversió especialment interessant en fases inicials. Ara bé, “no és una eina que faci aparèixer diners del no res a través d’Internet”, adverteix Daniel Oliver, CEO de Capital Cell, en un dels Esmorzars de Finançament organitzats per ACCIÓ.

“La feina d’aixecar fons segueix sent la mateixa, però el crowdfunding et permet fer-ho de forma més fàcil, ràpida i amb més abast”, resumeix Oliver. De fet, un dels seus principals atractius és que estalvia molta feina a través d’una sola plataforma que distribueix informació, recull els diners i gestiona tots els tràmits.

Malgrat tot, Oliver insisteix que “el 90% de l’esforç en el crowdfunding segueix sent teu. Però si ho fas bé, té una gran escalabilitat i permet aixecar quantitats significatives de diners sense perdre el control de l’empresa”. Una qüestió sempre interessant, però potser més en l’àmbit de la salut, l’especialitat de Capital Cell. “En ciències de la vida sempre acabaràs al capital risc i hi haurà una gran diferència si el primer milió te l’aixeques tu”.

“Especialitzar-se en un sector té sentit i cada cop va a més”, diu Oliver. Capital Cell, entitat de finançament alternatiu acreditada per ACCIÓ, ho ha fet en la salut i ja ha mobilitzat gairebé 10 milions d’euros. “El sentit d’especialitzar-te és que analitzem molt bé cada oportunitat i, a diferència de la majoria, entenem bé els projectes de ciències de la vida”. Bionure, Zeclinics o Cebiotex són alguns exemples de campanyes exitoses de crowdfunding en aquest sector realitzades des de Capital Cell.

Les tres claus del crowdfunding

Ara bé, quines són les claus per dissenyar i completar una exitosa campanya de finançament col·lectiu d’inversió? Pel fundador de Capital Cell, les probabilitats de triomfar es multipliquen si se segueixen tres principis bàsics: estructurar bé la ronda, trobar un primer inversor de referència i saber comunicar-la. O el que és el mateix, “crear un bon producte, fer-lo desitjable i vendre’l correctament”.

1 - Estructurar la ronda

“Abans de començar has de preparar molt bé la ronda”, insisteix Oliver. És bàsic tenir clar que si una cosa no es pot fer en el crowdfunding és “llançar un mal producte, no pots improvisar”. En aquest sentit, el responsable de Capital Cell recomana “tenir clara la fase de l’empresa, per què demanes diners, on vols arribar i què pot esperar un inversor”.

Aquest punt és especialment important en projectes de ciències de la salut, on “la immensa majoria de vegades no tens res fet, estàs preparant un prototip o fent proves in vitro”. Al capdavall, reflexiona, “si fas una app, amb 5.000 euros pots tenir un producte, però aquí potser necessites un parell de milions abans de tenir-lo”.

A més a més, el procés de validació és molt més llarg i costós “sense que els inversors tinguin cap mètrica més enllà de valors tècnics o científics que la majoria no entenen”. Així doncs, és vital “aconseguir explicar aquestes mètriques que esteu buscant i les que faran que tingui èxit”.

2 - Trobar un inversor de referència

Un cop ben definits els objectius de la campanya, cal trobar un primer lead investor. Aquesta figura és bàsica per diversos motius, com el d’establir els paràmetres de la inversió i el de realitzar un efecte crida. “Si has de negociar amb molta gent alhora és fàcil fer-se un embolic. A més, normalment ningú vol ser el primer. En una campanya de crowdfunding sense primers inversors, tindràs l’efecte bar buit”, assegura Oliver.

Pel CEO de Capital Cell, “un lead investor ha de ser algú amb coneixement i reputació, no serveixen amics o familiars perquè ha de generar confiança en els altres inversors”. A més, si accepta certa valoració o certs drets, la resta d’inversors difícilment les negociaran. De fet, justament el crowdfunding es basa en la rapidesa que proporciona el fet que les condicions estiguin prenegociades.

A més a més, el lead investor és algú que “ha de donar la cara per l’empresa per poder tancar la ronda. Si no vol dir que ha invertit en tu, no et serveix”, diu Oliver. Tot i així, no cal que hi inverteixi una gran xifra. “Ha de ser una quantitat significativa per a ell, que es vegi que s’hi juga una mica la pell. Per a alguns poden ser 10.000 euros, però per a d’altres un milió”, exposa Oliver.

3 - Comunica-ho bé

La passa final per a la campanya de crowdfunding es concentra a aprofitar la tracció generada per recollir-ne els fruits. Ara bé, només serà possible si la comunicació conté “informació curta i clara. La gent no llegeix més d’un minut. Has de captar ràpidament l’atenció i que, si la captes, trobin informació interessant”. Xifres, taules, imatges, continguts visuals que de seguida permetin entendre el teu projecte.

“El 99’99% de la gent no són biòlegs ni metges. Cap de les paraules que us sonen importants serveix”, diu Oliver dirigint-se directament als emprenedors en el camp de les ciències de la vida. “En salut és molt temptador explicar com es vendrà, són models de negoci estranys perquè són enormes. Cal fer l’esforç de sortir de la ciència per explicar-ho”, encoratja.

Al capdavall, el crowdfunding “és com una campanya electoral, no la pots llançar si no has preparat una inèrcia prèvia”. Alhora, és un bon moment per fer publicitat ben segmentada. “Has de classificar tothom en la creu del crowdfunding, formada per dos eixos: si tenen molts o pocs diners, i si és fàcil o difícil que inverteixin en el teu projecte”.

Un cop feta aquesta classificació, “si els que t’han dit que sí que invertirien sumen el 80% del que vols, és el moment de llançar la campanya”. Un cop en marxa, “són 15 dies sense parar 100% dedicat a això. Explica-ho absolutament a tothom. Fins i tot els que no poden invertir segurament tindran algun conegut que sí que pugui”, conclou Oliver.