Seccions

Fons ajutsAjuts i finançament 




Esmorzars 2008

Consulteu resums, ponents i documentació dels Esmorzars que es van fer l'any 2008.


Venture Philantropy: la implicació social del capital risc. (22 de gener)
Descarregueu-vos les presentacions: 1a. i 2a. Ponents: Sr. Carlo U. Bonomi (Investindustrial i Invest for Children), Sr. Enric Pantaleoni (BCN Business Angels  i Ravaltext) i Sr. Jordi Robinat (Fundació Alda).

El Sr. Carlo U. Bonomi va presentar el seu projecte i4c, especialitzat en la inserció laboral de joves amb síndrome de Down i va defensar la promoció del Club de l'1%, segons el qual, si totes les empreses de Private Equity dediquessin un 1% dels seus guanys al Venture Philantropy, es generarien més de 330 milions d'euros anuals. D'altra banda, el Sr. Enric Pantaleoni va exposar la iniciativa RavalText, que ofereix serveis de costura a grans empreses i genera llocs de treball per a dones immigrants del barri del Raval. En darrer lloc, el Sr. Jordi Robinat va presentar la Fundació Alba, que es dedica a millorar l'educació dels infants, principalment al Paraguai. Així, els tres ponents van mostrar com aplicaven la seva visió empresarial a la gestió eficient de recursos en fundacions o obres socials exemplificant la voluntat i els objectius del Venture Philantropy.

 

Investment Readiness: com preparar un procés inversor. (19 de febrer)
Descarregueu-vos les presentacions: 1a, 2a, 3a
Ponents: Sr. Josep M. Echarri (Inveready), Sr. Sergi Guillot (22@) i Sr. Mathieu Carenzo (IESE - curs Investment Readiness).
 
El Sr. Josep M. Echarri va demostrar la necessitat de l'Investment Readyness i la importància del temps i els diners en aquest procés. Després va exposar el servei que ofereix l'empresa Inveready, Investment Capital, mitjançant un exemple de l'empresa Hits. A continuació, el Sr. Sergi Guillot va presentar el programa pilot de 22@ Capital, orientat a acompanyar els emprenedors durant aquest procés. L'elevada demanda d'aquest servei i l'èxit de la iniciativa en suposaran una previsible continuïtat. Finalment, el Sr. Mathieu Carenzo va concloure detectant algunes de les principals mancances dels emprenedors sobre on i com anar a buscar finançament extern, així com la manca de formació en aquest procés.

Instruments per la internacionalització. (18 de març)
Descarregueu-vos les presentacions: 1a, 2a, 3a.
Ponents: Sr. Ramon Camí (ACCIÓ), Sr. Josep Salgado (COFIDES) i Sra. Núria Diago (Banc Sabadell).

El Sr. Ramon Camí va presentar els diversos programes de suport a la internacionalització de l'empresa catalana que es van realitzar des d'ACCIÓ, dels quals destaquen els instruments per a la inversió directa a l'exterior i per a l'exportació. A continuació, el Sr. Josep Salgado va destacar la creixent presència de l'empresa catalana en el comerç internacional i va exposar els diversos productes financers de COFIDES per promoure l'expansió empresarial. Finalment, la Sra. Núria Diago va descriure els diversos mitjans de pagament internacionals. Algunes de les conclusions que van sorgir al llarg de la jornada van ser la gran i creixent rellevància de l'empresa catalana en el comerç espanyol a l'exterior, la importància del suport a l'empresa a l’hora de sortir a l'exterior i la necessitat d'obrir la nostra economia.

 

La responsabilitat social corporativa. (20 de maig)
Descarregueu-vos les presentacions: 1a.
Ponents: Sr. David Murillo (ESADE), Sr. Josep M. Lloreda (KH Lloreda).

El Sr. David Murillo va definir el concepte de RSC com la integració voluntària de les preocupacions socials i mediambientals en les operacions comercials de les empreses i les seves relacions amb els interlocutors. En funció d'aquesta definició, va exposar com s'entén la RSC des de la societat, l'administració i la mateixa empresa, va mostrar quines eren les tendències sobre aquesta pràctica empresarial i va acabar relacionant la RSC amb la competitivitat. Posteriorment, el Sr. Josep M. Lloreda va exposar què feia l'empresa KH Lloreda dins el marc de RSC i va remarcar la idea que dur a terme accions orientades a millorar la qualitat de vida dels treballadors, la societat o el medi ambient, costa diners; a la llarga, però, és un element diferenciador i gratificant, tant a nivell empresarial com personal.

 

El Mercat Alternatiu Borsari per a empreses en expansió.(17 de juny)
Descarregueu-vos les presentacions: 1a, 2a.
Ponents: Sr. Antoni Giralt (MAB), Sr. Carles Villabona (Audihispana Grant Thornton).

El Sr. Antoni Giralt va definir i exposar les principals característiques del Mercat Alternatiu Borsari (MAB) per a empreses en expansió. A continuació, va mostrar els avantatges que tenia aquest mercat tant per als empresaris com per als inversors i va concloure la seva intervenció amb una breu descripció dels diversos agents que participaran en aquest mercat. El Sr. Carles Villabona va definir la figura d'assessor registrat i va mostrar els procediments i les condicions necessàries per a les empreses que es vulguin inscriure al MAB i per als assessors que s'hi vulguin registrar. Alguns dels punts més destacats de la jornada van ser la gran participació esperada de l'empresariat català, el reduït cost per a les empreses i la flexibilitat que tindrà aquest mercat per adaptar-se a les necessitats reals del sector.

 

Tres punts de vista en una inversió: xarxa, emprenedor i inversor privat. (15 de juliol)
Ponents: Sr. Fernando Zallo (CEIE-ESADE), Sr. Albert Colomer (BANC), Sr. Javier Castilla (Inversor de la Xarxa CEIE-ESADE), Sr. Carlos Hernández (e-containers), Sr. Jaume Cabaní (Inversor de la Xarxa BANC), Sr. Ferran Català (Desarrollos Dentales Plus Tres SL).

El Sr. Carlos Hernández i el Sr. Ferran Català, directors de les empreses e-containers i Desarrollos Dentales Plus Tres, van presentar les seves iniciatives empresarials. Tot seguit, el Sr. Fernando Zallo i el Sr. Albert Colomer van presentar les característiques de les xarxes d'inversors privats d'ESADE i de BANC, que mostren una gran heterogeneïtat quant al nombre d'inversors adscrits, metodologia en la captació de projectes i el paper d'intermediaris entre emprenedors i inversors. A continuació, els inversors van explicar el seu testimoni en el procés d'inversió on, a part de la component analítica del projecte, hi ha una gran component emotiva. Les conclusions que es van poder extreure d'aquest esmorzar van ser que les xarxes ofereixen serveis heterogenis, que cada inversor utilitza metodologies d'anàlisi diferenciades i que els punts forts en un projecte són l'equip, el mercat i la relació amb l'inversor.

 

Emprenedor: cap de sardina o cua de lluç? (16 de setembre)
Ponents: Sr. Joan Ponts (NTR), Sr. Ferran Lemus (Highgrowth Partners).

El Sr. Ferran Lemus va explicar les principals característiques del nou fons de capital risc, Highgrowth-Innovació, destinat a empreses en fase inicial i innovadores. Tot seguit, el Sr. Joan Pons va explicar l’empresa que ell mateix va fundar l'any 2002, NTR. Després de les presentacions, es va obrir un debat on els dos participants van respondre preguntes sobre el creixement de la companyia NTR lligat al finançament en capital risc, el procés d'inversió i desinversió i el recorregut del Sr. Joan Pons dins l'empresa. Alguns dels punts més rellevants van ser que, tot i la "por de ficar-se al llit amb un desconegut", "la gent sap fer el que sap fer i, per tant, ha de deixar espai per al talent dels altres". Aquest esmorzar va suscitar un gran interès entre tots els assistents i, un cop es va obrir el torn de preguntes, la gent es va mostrar molt participativa i amb unes opinions heterogènies sobre el tema.

 

Estratègia empresarial i financera per al 2009: com afrontar el nou entorn? (16 de desembre)
Descarregueu-vos les presentacions: 1a, 2a.
Ponents: Sr. Eduardo Navarro (Improven), Sr. Fran de la Torre (PIMEC).

El Sr. Eduardo Navarro va començar donant una dosi d'optimisme empresarial, justificant que, en un moment de crisi, hi ha perdedors, guanyadors i, també, grans oportunitats per a sortir-ne reforçats. Després, mitjançant dades extretes d'un estudi propi, va mostrar quines són les principals mesures que prenen les empreses en un moment de crisi i ho va comparar amb el que haurien de fer. A continuació, el Sr. Fran de Torre va explicar les accions que, des de la seva organització, s'estan duent a terme per millorar la legislació i el control actual sobre la morositat empresarial i va finalitzar la seva exposició amb la presentació del Decàleg per a fer front a la crisi, del qual va ressaltar la prudència inversora, la identificació de fonts de finançament, el control del deute i l'aprofitament de les línies públiques de suport a la PIME.