Com preparar-se per entendre l’economia del futur

Entendre els factors que estan condicionant el món actual és la millor manera d’intentar estar preparats per al del futur. Un exercici especialment interessant per a una entitat viva i en constant evolució com és l’empresa; i que el fundador d’Infonomia, Alfons Cornella, ha proposat en una de les sessions Radical.

Què han d’esperar les empreses de l’economia i la població mundial els pròxims anys? Per exemple, un planeta marcat per les distàncies creixents, el domini de les grans ciutats per sobre dels estats i un inexorable camí cap a la reducció dels llocs de treball.

Més distàncies en més àmbits

La primera de les tendències que ha destacat Cornella té a veure amb les divergències, les distàncies entre conceptes i entre col·lectius.

Ha estat un dels principals temes de debat en l’última trobada a Davos del Fòrum Econòmic Mundial: el món està fracturat i cal enfortir la cooperació. Una fractura que, segons Cornella, es manifesta en les distàncies creixents en molts àmbits.

Un d’ells és la distàncies entre rics i pobres. “Si mirem les dades globals, realment mai no hem estat millor que ara. Ara bé, hi ha llocs on la pobresa s’estanca”, alerta Cornella. “Vuit persones del món tenen el mateix que el 50% més pobre segons un estudi d’Oxfam”, exemplifica. Aquesta distància, “que es produïa entre països, ara cada cop es produeix més dins dels països”, assegura.

Una altra de les distàncies que augmenten en el món actual, i que té una gran influència tant en termes econòmics com polítics, és “entre la gent que fa feines rutinàries o creatives”. Als Estats Units, per exemple, “els comtats on es fa més feina rutinària és on es va votar més per Donald Trump; un fet que apunta una correlació entre el tipus d’activitat professional i la presa de posició política.

Una altra divergència interessant és la que hi ha entre els somewhere i els anywhere. “Els somewhere són les persones que tenen una identitat basada en el lloc on viuen, on se senten arrelats. Mentre que pels anywhere la identitat es basa en la seva educació i ocupació”. Ara mateix vivim en un context on “els somewhere se senten discriminats per una elit anywhere que està canviant el món, ni que sigui d’una forma imperceptible, des de fa anys”. Sense anar més lluny, el 48% dels immigrants arribats als Estats Units entre 2011 i 2015 eren graduats universitaris, és a dir, anywheres.

L’última de les distàncies que apunta Cornella és la que es genera entre “ignorants i experts”. Així, apunta Cornella, no serà difícil veure persones sensecap preparació fent servir instruments tecnològicament potentíssims.

El poder dels no-estats

Un cop sent conscients de totes aquestes distàncies, cal veure com actuen els no-estats. “Hi ha determinades ciutats al món tractores d’inversió, més eficients que la majoria de països”, assegura Cornella fent referència a Singapur o Hong Kong. “Són petits territoris d’atracció de talent i finances”, afegeix.

L’especialització dels petits territoris comença a ser notòria a països com la Xina. Estratègicament, “el país necessita que la gent es quedi en ciutats mitjanes i no vagi més a les gegants. I per fer-ho han de tenir alguna especialitat”, diu Cornella. D’aquesta manera, hi ha la ciutat dels e-games, la de les joguines sexuals o la de la xocolata. “S’atorguen elements de gestió econòmica adequades a la seva especialitat”, emfasitza.

Al capdavall, el nou localisme “no va només de competitivitat econòmica, sinó també de cohesió social. És l’únic que farà sostenible la competitivitat econòmica”, augura Cornella. Per aconseguir-ho, diu, “sector públic, sector privat i la gent han d’anar de la mà en aquest procés”.

Tot plegat requerirà “un lideratge molt clar. Però les ciutats no han de ser una nova capa de govern, sinó una xarxa de persones i organitzacions capaç de resoldre problemes”. En aquesta línia, ciutats com Pittsburgh, Indianapolis i Copenhagen ja ho han fet, cadascuna amb estratègies ben diferents. “L’única manera de donar resposta a societats dividides és descentralitzar el govern”, insisteix Cornella.

Agricultura per al futur

Segurament no hi ha cap sector econòmic més tradicional que l’agricultura. I, no obstant, probablement no n’hi ha cap de més important de cara al futur. Per alimentar 9.000 milions de persones de forma sostenible, l’agricultura s’haurà de revolucionar i es convertirà en un dels àmbits empresarials més innovadors i atractius.

Alfons Cornella destaca exemples com els Països Baixos, el líder mundial en productivitat agrícola, les 20.000 hectàrees del mar de plàstic d’Almeria o les innovacions en “precision farming” que s’apliquen a un lloc tan condicionat climàticament com Israel. L’agricultura ja és un camp d’aplicació de les tecnologies més avançades, des dels drons fins a l’automatització o el big data, etc.

Un món sense llocs de treball

Tot i que ja ens hem acostumat a veure els robots substituint els humans en treballs rutinaris, cada cop més els veurem també en alguns treballs creatius. “El problema no és que es robotitzi tot, sinó una part del que fas”, diu Cornella. Ara bé, envia un missatge tranquil·litzador: “només el 5% de les feines del planeta són totalment robotitzables”.

Tot i així, sembla evident que “tots perdrem part de la nostra feina perquè la podran fer els robots” A canvi, la tecnologia, la digitalització i la robotització “ ens permetran multiplicar les nostres capacitats”. Per aquest motiu, Cornella assegura que la transformació del món del treball “no va d’automatització, sinó d’augmentació”.

Sigui com sigui, recomana “canviar la nostra idea sobre la feina. Hem viscut dos segles entenent que l’economia és treballar, però potser anem cap a una societat on això ja no és així”. Serem capaços de deixar de fer feines que no ens interessen i fer les que ens interessin? S’acosta el moment d’aprendre a viure en l’oci, tant de forma individual com col·lectiva.