Les claus de la compra pública a l'Amèrica Llatina

Un dels camins més habituals per a les empreses catalanes a l’Amèrica Llatina és el que obren els processos de compra pública. Organismes com el Banc Mundial, el Banc Interamericà de Desenvolupament (BID) o el Banco de Desarrollo de América Latina (CAF) s’erigeixen en un punt de suport bàsic per a aquest recorregut, juntament amb les diverses agències que proporcionen ajudes bilaterals. Per explorar les oportunitats en aquest àmbit, ACCIÓ organitza una missió empresarial a Colòmbia i Costa Rica.

“Al 2016 es van destinar a l’Amèrica Llatina 65.000 milions de dòlars en projectes finançats pel Banc Mundial en tots els sectors, però especialment en infraestructures, aigua i enfortiment del sector públic”, assegura Sergi Mata, director de l’Oficina Exterior d’ACCIÓ a Washington, especialitzada en el suport a les empreses catalanes per accedir a licitacions internacionals.

Per entendre com opera un organisme com el Banc Mundial, Mata ho resumeix de la següent manera: “Deixa diners a canvi d’una planificació que es pacta amb cada país. A partir d’aquí es va desplegant en projectes que executa una agència local a través d’una sèrie de licitacions”. Aquest és el canal principal de la compra pública, on es concentren el 70% dels recursos.

L’altre gran canal és el finançament directament a projectes privats. “Iniciatives privades que necessiten finançament on els bancs privats hi veuen massa risc i el préstec el fan els bancs públics”, resumeix Mata.

“Aquestes institucions existeixen per superar les dificultats que hi ha en països emergents per fer negoci amb l’administració, que acostumen a ser traves de transparència o per garantir el cobrament”, assenyala el director d’ACCIÓ a Washington.

Mata també recorda que “la mida de les empreses no és rellevant, però és bàsic oferir un valor diferencial i disposar d’un soci local que t’ajudi a desenvolupar el projecte”. En aquest sentit, les que ja disposin d’experiència en aquest camp poden optar a liderar consorcis; mentre les que comencen tenen en la participació en aquestes unions una bona manera de sumar coneixement. “La compra pública requereix una estratègia a mig-llarg termini i s’ha d’anar treballant amb constància”, reflexiona.

Mèxic

“A Mèxic hi ha tres tipus de compres públiques”, explica Gabriela Gándara, directora de l’Oficina Exterior d’ACCIÓ a Mèxic DF. Per un cantó, les licitacions públiques nacionals o internacionals. En segon lloc, les invitacions restringides, on “es conviden fins a tres empreses que compleixen uns requisits específics”. Finalment, hi ha els processos d’adjudicació directa quan “un servei per al sector públic vol una marca determinada o una tecnologia patentada. Aquí no s’obre concurs sinó que es contracta directament”, diferencia.

Per optar a la compra pública a Mèxic “el procediment legal és similar al de qualsevol país”. Gándara destaca que “hi ha un organisme que vetlla perquè els diferents estaments compleixin amb la llei (Secretaria de la Funció Pública)”.

En qualsevol cas, els requisits per licitar són ser una empresa constituïda, no tenir impediment legal i, en alguns casos, tenir presència al país. Aquest darrer punt no ha de suposar un obstacle atès que, al capdavall, “implantar-s’hi és el millor per fer un bon seguiment”, diu la directora d’ACCIÓ a Mèxic.

Les principals entitats demandants mexicanes són la secretaria de salut, la d’agricultura i la d’educació pública. Totes les licitacions es poden consultar al web CompraNet; on actualment destaquen els sectors d’eficiència energètica, infraestructures i medi ambient.

Panamà i l’Amèrica Central

En el cas de l’Amèrica Central, ens trobem amb una “regió atomitzada, amb països petits en vies de desenvolupament que presenten reptes i problemàtiques similars”, tal com destaca Antoni Pujol, director de l’Oficina Exterior d’ACCIÓ a Panamà. Una oportunitat per a les empreses catalanes per “replicar estratègies i participacions aprofitant els mateixos socis locals”.

La generació o transmissió d’energia, l’enginyeria i construcció d’infraestructures estratègiques, o les TIC que facilitin la governança són els sectors amb més oportunitats per a la compra pública.

“La tasca més rellevant és la identificació des de les Oficines del soci més adient que acompanyi l’empresa en els processos de licitació. L’experiència local sovint acaba sent imprescindible en aquest àmbit”, assenyala Pujol.

Colòmbia

“Per licitar a Colòmbia els requisits simplement són ser un empresari sense inhabilitacions, però cal estar inscrit en el RUP (Registre Únic de Proponents)”. Frederic Subirats, director de l’Oficina Exterior d’ACCIÓ a Bogotà destaca que Colòmbia és un país “molt transparent amb la publicació de les oportunitats”.

Per sectors, el de la salut és clau. “Té una bona xarxa d’hospitals, però té dèficit en els seus equipaments”, apunta Subirats. També les infraestructures de transport han rebut grans inversions els últims anys. En aquest sentit, una de molt esperada és la licitació del metro de Bogotà que “finalment ja té els fons reservats. Serà una licitació única amb un consorci que s’encarregarà de tota l’operació”.

Un altre sector interessant per a la compra pública és el de l’aigua. “La seva gestió s’ha fet molt complexa pel canvi climàtic i cal adequar la xarxa hidràulica i el clavegueram de les 15 grans ciutats del país”, diu Subirats. A més, cal fer una planta de tractament d’aigua i residus a Bogotà.

També en smart cities l’expertesa catalana hi pot jugar un paper important. “15 principals ciutats hi estan interessades i només al 2016 hi va haver més de 400 projectes de tot tipus”, destaca el director d’ACCIÓ a Bogotà.

Perú

Als processos de compra pública al Perú hi pot licitar “qualsevol empresa registrada al Registre Nacional de Proveïdors de l’Estat. Per ser-hi cal trobar un soci local i pagar els drets corresponents”, resumeix Salvador Esteve, director de l’Oficina Exterior d’ACCIÓ a Lima.

El Perú “té molts projectes i diners a destinar. Tota la zona nord està destrossada pel Niño Costero. Ja no es pot endarrerir més la seva reconstrucció”, diu Esteve. En aquest sentit, destaca la iniciativa Obras por impuestos, on les empreses poden “optar a pagar fins al 50% dels seus impostos finançant obres públiques per a municipis i regions amb projectes que beneficiïn a la població”.

A més, Esteve assenyala dos grans avantatges d’operar al Perú: la lliure repatriació de divises i els convenis d’estabilitat jurídica.

Argentina

“A l’Argentina hi ha moltes prioritats en infraestructures: xarxa viària, reducció de costos logístics, reforma aèria, mobilitat urbana o energies renovables”, resumeix Horacio Babini, director de l’Oficina Exterior d’ACCIÓ a Buenos Aires.

Tot i que el 80% de les mercaderies a l’Argentina surten pels ports, fins als 250 milions de dòlars invertits en el recent port de Itá Ibaté, l’Estat no n’havia construït cap en 21 anys. “Ara les inversions es destinaran a remodelar i millorar l’accés de trens i camions als ports de Buenos Aires, Rosario i Bahía Blanca”, conclou Babini.