Els 4 pilars de la inversió d’impacte

La saviesa popular assegura que els diners no donen la felicitat, però ajuden a aconseguir-la. De la mateixa manera es podria dir que els diners no resolen tots els problemes del món, però sí que ajuden a trobar-hi moltes solucions. Aquesta és la filosofia de la inversió d’impacte, un model que ha explotat amb força la darrera dècada a la recerca d’alguna cosa més que diners en el finançament de projectes empresarials. Arnau Gil, Senior Associate a Phenix Capital Group, n’ha repassat els seus aspectes fonamentals en un dels Esmorzars de finançament d’ACCIÓ.

“En els últims 5 anys han crescut molt les inversions institucionals amb voluntat d’impacte”, assegura Gil mentre repassa l’increment de projectes en aquesta línia entre 2015 i 2019: un 25% més amb capital provinent de fundacions, un augment del 19% en iniciatives amb fons de family offices o un 16% de projectes finançats amb capital d’institucions financeres. “Això fa que hi hagi moltes més solucions i emprenedors amb capital disponible”, celebra.

Bona part de la responsabilitat en l’augment de projectes d’inversió amb impacte es pot atribuir a la creixent consciència i demanda global sobre la necessària sostenibilitat de l’ecosistema en tots els seus vessants. Una realitat que representen amb claredat els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides.

Ara bé, no tots els ODS reben la mateixa atenció per part dels inversors que cerquen impacte. “Dominen molt els objectius centrats en infraestructures, canvi climàtic i energia perquè tenen una escalabilitat més gran”, reconeix Arnau Gil. “A vegades el problema és que les solucions són massa petites per obtenir els retorns que requereixen aquests fons tan grans”, afegeix.

Al capdavall, no es pot oblidar que la inversió d’impacte no és una forma de filantropia, sinó més aviat una voluntat de donar un valor afegit a les inversions tradicionals. En definitiva, una inversió que “busca el retorn financer i, alhora, un impacte social o ambiental positiu”. En aquest sentit, Arnau Gil detalla els 4 pilars de la inversió d’impacte:

1. Intencionalitat. Són inversions que no només miren el model de negoci, sinó que tenen una intenció deliberada de buscar alguna cosa més enllà del purament monetari, atenent i valorant altres actius.
2. Mesurabilitat. És molt important entendre que totes les inversions tenen un impacte, però sempre hi ha un moment on els actors del mercat estandarditzen un tipus d’actuació cada cop més usual. Això és el que ha passat amb la inversió d’impacte, que té la idea de fons de la rendició de comptes.
3. Retorns financers. Són innegociables i és el més important per poder captar capital privat. Els grans problemes estructurals no es poden solucionar només amb capital públic i per això cal anar més enllà de la filantropia i trobar models de negoci que busquin un retorn social i ambiental sense perdre’n l’econòmic.
4. Aplicable a moltes classes d’actius. La inversió d’impacte pot sorgir des de pràcticament totes les modalitats d’inversió: capital risc, llavor, de creixement, deute privat, etc. Hi ha moltes maneres d’estructurar una inversió d’impacte.

Malgrat tot, Gil també exposa les 5 barreres d’entrada més recurrents per a aquest tipus d’inversions. Fets, idees o creences que cal seguir corregint per garantir l’expansió de les inversions amb impacte:

1. Satisfacció amb el que ja s’ha obtingut. Un cop un fons d’inversió arriba a la fase de liquidació hi ha el risc que, satisfets amb els resultats, no tinguin incentius a buscar nous projectes.
2. Percepció que s’hauran de sacrificar part dels beneficis. Sovint aquesta idea és un dels grans frens a l’hora de treballar en projectes d’impacte.
3. Dubtes sobre com es mesura l’impacte. No sempre resulta senzill establir uns indicadors clars sobre l’impacte social o ambiental que genera aquest tipus d’inversions.
4. Dubtes sobre patir greenwashing. La inversió d’impacte es pot intentar aprofitar per determinats actors com una mesura de netejar la consciència o certes actuacions prèvies.
5. El desconeixement. Encara es tracta d’un tipus d’inversió força novedós que requereix ampliar la seva difusió per atraure més capital i projectes disponibles.